A l´imaginari de moltes generacions catalanes, pertanyents al que Agustín García Calvo en diu "el vulgo semiculto", venir de França encara significa ser algú. Venir de França, en quansevol cas, era preferible a residir des de vint o trenta anys enrera a la ciutat de Barcelona, ser gallec i no parlar català. Aquest era el cas del catedràtic Joaquín Yarza, el millor especialista en art medieval disponible aquí. Només les circumstàncies de l´anomenat consens nacional -no parla català- van impedir que fos el director del museu. D´aquí a uns anys es meditarà sobre aquestes circumstàncies, sobre què ha suposat l´aplicació indiscriminada d´aquestes circumstàncies en el conjunt de l´activitat cultural catalana. Tot i que avui, quan escric -anem avançant dies de la tardor-, hi ha símptomes que anuncien l´esquerdament d´aquesta carcassa falsejadora, encara hi ha massa soroll, massa espinguet i massa trompeta. Mala música per la meditació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario