lunes, 10 de agosto de 2009

Contra Catalunya. (13)


A ningú el paguen prou per torturar i matar un home. La pàtria és un altre motiu greu, fort, útil per robar. El patriota s´arriba a creure sense dificultat que ha sacrificat alguna cosa substancial per servir el país: la llibertat de l´anonimat, un sou superior, les hores d´oci... Ha d´agunatar a més, els insults dels adversaris, el setge a la seva vida privada. El patriota se sol veure com un home ple de servituds. La feina, a més, el posa sovint en contacte amb les elits: homes que han guanyat diners, molts de diners; que estan en condicions de deixar garantuda la vida de diverses generacions de descendents. Haven sopat, el patriota es dóna un cop d´ull: té un alt sentit d´ell mateix, de la seva missió al món, de la feina, però comprova que el rèdit econòmic de tot plegat és més aviat escàs. I es dedica a robar. Roba? Més aviat es cobra el que li deuen. La redempció, com la caritat, sol començar per un mateix.

No hay comentarios: