Contra Catalunya. (9)

A la Catalunya que habito, avui, a finals del segle es considera legítim i fins i tot sensat, mentre no es cridi gaire, reivindicar la independència. Alguns dels portaveus d´aquesta reivindicació disfruten , a més, d´una facilitat extraordinària per difondre les idees, també en mitjans aparentment molt refractaris. Tanmmateix, està del tot fora de lloc, fora del cànon -fora del cànon de la dissidència, també- aclarir que Catalunya encara no és una nació i que és dicutible el propòsit de ser-ho; que la felicitat dels catalans en quest món -el fi de la política i de la cultura és la felicitat, la felicitat que ens defensa de la mort, que retarda la mort, que ignora la mort, que evita la paralització de pensar en la mort-, la felicitat dels catalans no passa obligatòriament pel seu destí nacional. Està fora de lloc tota possibilitat de dir, amb ironia mitjana, que construir una nació es tradueix en un present molt cansat i que avui ja no hi ha ningú que treballi pel futur dels seus fills; és una traició a un remot, però molt visible mandat, considerar que ja és suficient el nivell de descentralització política i administrativa de l´Estat espanyol i que ja és possible tenir un Estat útil, un instrument àgil, en aquest moment, en el nivell de descentralització aconseguit ara. Està pensat, en fi, amb el menyspreu i la marginació el delicte d´ironitzar sobre els rumbs intelectuals del nacionalisme, sobre les seves pràctiques higièniques, sobre la falsificació grollera i constant de la història i d´una bona part del present que el nacionalisme exerceix. Defensar el projecte d´Espanya des del punt de vista de la utilitat, de l´interès econòmic, fins i tot de la comoditat és ociós, defensar-lo des del punt de vista de la diversitat raonable que comporta, ja és decididament perillós: els nacionalistes només accepten la diversitat en els altres. Assegurar, en fi, que instalalr-se en la idea d´Espanya, en la suma centrífuga de les Espanyes, suposa viure en un dels indrets menys nacionalistes del globus i provocar-los tot seguit explicant que un és espanyol perquè no és nacionalsita, obliga a presentar aquestes anàlisis juntament amb una certficació de la pròpia salut mental.