A Catalunya, tothom deu alguna cosa a algú. Es tracta d´una societat de dimensions molt reduïdes, on la circulació dels diners, de la informació o dels sentiments és peculiar: sempre es tracta de diners, informació o sentiments molts gastats. Una lent del mateix tamany del territori filtra l´acció o el pensament dels seus habitants. Facis el que facis, tant si et dediques a l´especulació financera com a la conservació de les últimes sequoies o a escriure inútilment als diaris, tard o d´hora te les hauràs d´haver amb la necessitat de respectar i aplaudir la construcció nacional de Catalunya, i de limitar la teva acció, qualsevol acció, a aquest propòsit. Es tracta -igual que la tècnica d´alguns entrenadors de futbol- d´un achique de espacios. D´un enxiquiment moral. El nacionalisme és una reducció d´espais morals. És impossible contemplar el món, si això ho entenem com un exercici inseparable de l´exercici de la veritat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario