En aquell temps jo anava sovint al palau de la Generalitat. Hi havia el costum, i encara hi es, que Pujol donés una roda de premsa després de la reunió habitual del govern. Solia ser un moment desagradable de la meva vida. Ni m´agrada com menja, Pujol, ni m´agrada la manera que té de tractar la gent. A pesar que la tracti amb bones intencions. Encara menys m´agradava, aleshores, com tractava els periodistes. Els periodistes del país hauran de retre compte exacte -si algun dia algú es molesta a demanar-ho: improbable molèstia- del perquè d´aquesta frase: "Avui no toca", -la diu el president quan l´incomoda qualsevol pregunta, i el periodista assumeix tot seguit el calendari-, per què aquesta frase, dita sovint, a més, amb mala bava, ha resumit les relacions de Pujol amb la premsa. En aquella època, i no trobo indicis d´un canvi de situació, Pujol feia el que li semblava amb el periodisme. És un home d´un temperament autoritari i se li notava fins i tot en els capítols menors: la jactància amb què es burlava, davant dels meus ulls i de molts altres ulls, d´haver aconseguit esquivar la "persecució" (sic) dels periodistes i haver-se vist en secret amb Felipe González, m´ha quedat a la memòria com una de les imatges més nítides i simbóliques de la confusió que es produeix a vegades en la relació entre periodistes i polítics. El periodista no sempre es recorda que els polítics provenen directament del poble sobirà -o fundador, o magno, si volen: escric, fa calor i em ve de gust una broma suada. Però els polítics obliden que els periodistes també provenen d´aquest mateix poble, ni que sigui directament. Entre els uns i els altres es tarmita un joc. De vegades és ridícul: l´elis elis de Pujol. Però a vegades és perillós: el periodisme redemptor s´acaba creient que la democràcia depèn nomès del seu ample d´espatlles, de la seva marcada tonsura missionera; el polític s´encasta a la casta i es converteix en un defemsor agressiu del privilegi, de les maneres, de la lògica, incapaç de compendre que el periodista és el ciutadà que el ciutadà fa servir perquè expliqui com van les coses i calibri el to vital i el compliment de la delegació de sobirania política que de tant en tant s´exerceix a les urnes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario