Aquestes modalitats d´adscripció identitària es conformen amb materials escassos, superficials i tènues, però sense que deixin de ser tan vigoroses, integradores i legitimidadores com les identitats ètniques "dures". Aquestes estructures identitàries, febles pel que fa als continguts, però enèrgiques pel que es refereix a la seva capacitat formalitzadora, estan sent assajades amb èxit en la construcció d´identitats territorials i sociopolítiques sòlides, sobretot en marcs urbans. El nacionalisme resultant es comportaria també aquí, com sol afirmar-se, a la manera d´una religió civil, però, convindria matisar, una religió sense déus, feta quasi exclusivament de signes i ritus de comunió i amb un cos de dogmes reduït a un mínim conjunt de procediments i principis abstractes. La pel-lícula Blue in the face en spot oferir un paradigma del que es vol dir. Aquesta pel-lícula, amb la qual Wayne Wang i Paul Auster van completar Smoke, fa un encès elogi del sentit de pertinença dels habitants d´un barri novaiorquès. La gent del barri es mostra diversificada en extrem, provinent de tota mena de cultures i subcultures urbanes i amb estils de pensament i conducta que no presenten gairebé res en comú. En canvi, tots tenen un sentiment compartit de formar part d´una unitat que els engloba i integra: Brooklyn. Més en particular, un vell estadi, un equip de beisbol... i l´estanc de Harvey Keitel. aquella modesta botiga, en una cantonada qualsevol, és el que, aparentment insignificant, permet que crsital-litzi una forma elemental de patriotisme, el territori del qual és un sector singularitzat de la ciutat, un barri, que no reclama per fer-se estimar un substrat transcendent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario