D´aquest principi que fa de tota identitat un constructe d´efectes màgics, no se´n salva ni tan sols el mateix individu, també ell víctima de la il-lusió de ser alguna cosa més que el producte de la seva relació amb els altres. En tant que cèl-lula identitària que és, l´individu és també una quimera que ens fa percebre com unificat el que de fet és una realitat composta. Tot subjecte és, en efecte, el precipitat d´una ficció que anomenem "personalitat", cosa que, d´altra banda, no resulta un impediment perquè ens agradi que ens aprecïin o que ens ofengui que ens insultin. Conèixer les arrels històriques o les funcions sociològiques de la passió amorosa no ens impedeix enamorar-nos de tant en tant. Estar convençuts que l´home o la dona que ens estimen mereixen que esl haguem destacat entre la resta dels humans, no fa de nosaltres uns racistes. El mot llar pot ser rastrejat pel que fa a les condicions socials i ideològiques que el feren possible i necessari, però saber la seva naturalesa contingent no ens treu de sentir-nos, en certs indrets, en certs moments, com a casa. D´igual manera, la modernitat ha imposat, a més d´altres categories destinades a generar sentiments -llar, amor, jo-, la revisió moderna de la noció de pàtria, que tothom, si fa o no fa, fins i tot negant-la, posseix d´alguna manera. Vet aquí, doncs, un aspecte de la realitat que, justament perquè és històric, fals, artificial, constrït, inventat, quimèric, imaginari..., estaríem en plenes condicions d´incloure entre aquelles coses que són específicament humanes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario