sábado, 30 de julio de 2011

Els castellans. (y 16)


Con este post acabo la serie dedicada al "Els castellans", el libro de Jordi Puntí.


Als carrers del no-barri, més enllà del camp de batalla, els adults havien començat a barrejar-se. Ho portava el dia a dia. Ni se n´adonaven. Els diumenges, per exemple, els que eren catòlics sovintejaven la mateixa església. A vegades, durant un acte de reivindicació catalanista, també es feia un concert de flamenc. Eren indicis. A l´agost, per exemple, els castellans anaven de vacances al poble dels seus pares i, per una carambola geogràfica, allà els deien los catalanes. Pel que fa a nosaltres, el nou ordre, podríem dir-ne, va establir-se uns quants mesos després, quan tots vam començar a anar al mateix institut. D´un dia per l´altre, castellans i catalans, noies i nois, vam compartir les aules de primer de BUP. De cop ens vam trobar fent un treball conjunt amb el beneit que mig any enrere ens tirava pedres, o ens volia encendre la foguera de sant Joan, i no passava res. Aquells episodis havien quedat desterrats als calaixos de la infantesa.

No hay comentarios: