Als marges del camp de batalla, enmig de les males herbes que hi creixien salvatges i els munts de runa, la gent hi anava a llençar deixalles. Una butaca trencada, una estufa, una bateria de cotxe, uns quants pneumàtics, pots de pintura seca..., aquesta mena de coses. Els primers que ho descobrien -els castellans o nosaltres- tenien el dret d´explotació, per dir-ho així. Una vegada hi vam trobar una maleta negra. Era vella, de pell d´imitació, amb la nansa trencada i les puntes escantonades. Algú l´havia llançat al mig d´unes mates d´ortigues. Ens va atreure perquè estava tancada. La van recuperar i vam maldar una bona estona per obrir-la, però no ens sortíem. A la fi, a cops de roc, van saltar els panys. Com que de sobte feia molta pudor, la vam obrir des de lluny, ajudant-nos d´un bastó llarg i amb cara de fàstic.
A dins hi havia uns quants fulls de diari rebregats i cinc gatets morts, acabats de néixer.
Vam fer-nos enrere de la impressió.
-Aixó és cosa dels castellans -va dir un de nosaltres.
-No -va respondre algú altre-. Els castellans no llencen res. Aquestes coses només les fan els gitanos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario