Os dejo un trocito del discurso que brindó Miquel Roca, en la concentración del 11 de setiembre de 1976 en Sant Boi de Llobregat. Así nos luce el pelo.
Se´ns ha dit que tot això és un "nacionalismo de campanario". El qui ho deia despectivament no sabia, potser, que a nosaltres això no ens molesta. El nostre és un nacionalisme de campanar, sí, un nacionalisme que pujarà als campanars per tocar les campanes de la llibertat. Les campanes i les sirenes de les fàbriques, que reuniran tot un poble, ressorgit de les cendres de la persecució i de la repressió; al llarg de la história hem resistit, hem guanyat!
Però les campanes no es quedaran mortes en el seu tocar quan arribin als límits de Catalunya. Se sentiran més enllà, i les seves campanes, de les seves viles i ciutats, dels nostres germans del País Valencià i de les Illes, de Castella i d´Andalusia, del País Basc i de Galícia, d´Extremadura i d´Aragó, s´ajuntaran amb les nostres, perquè si Catalunya toca a llibertat, amics, és que a tot l´estat haurà arribat també l´hora de la llibertat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario