El raonament que justifica la desqualificació de determinades pràctiques culturals per ser incompatibles amb una suposada catalanitat immanent es basa en un inquietant axioma: es reconeix que, com ja sabíem, "som catalns tots els que viuen i treballen a Catalunya", però no ho és allò que fan. És a dir, un inmigrant pot obtenir la seva homologació com a català mentre pagui impostos i hagi demostrat la seva capacitat productiva, però perd aquest privilegi quan es posa a ballar, a celebrar festes, a cuinar o, senzillament, a parlar. La seva manca d´adhesió a la "genuïna" cultura amfitriona delata en ell una mena de condició anòmala, una catalanitat incompleta o de baixa intensitat. Són a dins, però alguna cosa d´ells pertany a fora, com si incorporessin un grau variable d´intrusisme que fa d´ells catalans insuficients o incomplets.
No hay comentarios:
Publicar un comentario