domingo, 27 de diciembre de 2009
Diversitat i integració. (11)
És urgent que aquells que, afirmant-se a l´esquerra, estan convençuts que Catalunya és de debò una nació, i una nació amb vocació d´autogovern, es pronunciïn amb la màxima claredat sobre què és el que ha d´inventariar-se com el seu patrimoni cultural. ¿Potser un conjunt de qualitats singulars, que només es troba en els millors d´entre nosaltres? ¿Un seguit de virtuts intraduïbles, que cal mantenir fora del perill del contacte amb costums espuris? ¿O bé, senzillament, aquesta articulació constanment en moviment, i de la qual mai no sobra res, que alimenten les formes de fer i de dir d´aquells que es consideren a si mateixos catalans i que, fent-ho, reben automàticament i com de cop el ple dret a la identitat?
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario