Les circumstàncies històriques que va determinar el període franquista van fer que, davant d´altres prioritats, aquestes tendències romanguessin ensopides. Malgrat això, periòdicament sorgeixen polèmiques públiques en les quals l´etnicisme essencialista explicita el seu rebuig a l´heterogeneitat cultural i exigeix que les presències culturalment amenaçadores siguin mantingudes a ratlla. L´hostilitat exhibida per certs exponents de la presumpta autenticitat catalana contra manifestacions folklòriques "alienes" -sevillanes, jotes aragoneses...- a la Festa Major de Lleida del 1996 no va ser un fet aïllat. Ja abans s´havien desqualificat expressions culturals dels inmigrants per indignes de ser homologades com a catalanes. Va ser el cas de la negativa eclesial a beneir les imatges tretes en processó per les comunitats andaluses per Setmana Santa, amb l´argument que les senyalava com a expressions pietoses completament incompatibles amb l´"espiritualitat" dels catalans. Va ser també el cas de la polèmica entorn de la prohibició, el 1998, de molts correbous, dels quals es va repetir que eren la conseqüència bé del veïnatge de valencians o aragonesos o, pel cas de les festes amb toros a l´interior del país, de l´assentament de forasters entre nosaltres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario