Quan es planteja quin és el nivell de racisme que afecta la nostra societat, el més comú és que el balanç remeti a les imatges més tòpiques de l´antic racisme biològic: agressions contra negres o magrebins a càrrec de skins, discriminacions en l´accés a locals públics de persones de pell fosca, actuacions polítiques que segreguen membres de "minories ètniques", abusos policials contra inmigrants il-legals, etc. Tot i ser preocupants, aquestes expressions de racisme contra persones d´altres "races" són ben lluny d´amenaçar la conviència civil a Catalunya. Tanmateix, resulten ideals perquè alguns alguns conreien un antiracisme molt sovint purament estètic.
En canvi, quan es fan valoracions sobre l´estat de la problemàtica racista al nostre país, pràcticament mai es computen les modalitats de racisme que designem com a culturals, les conseqüències de les quals sí que podrien afectar les relacions entre segments molt importants de la societat catalana. Aquest racisme no té com a objecte els subsaharians o els nord-africans, que poden ser culpats de l´augment de la delinqüència, però que mai han estta contemplats com una font de risc per a la supervive`ncia de la cultura nacional catalana. Els destinataris d´aquest racisme cultural són, més aviat, centenars de milers d´inmigrants provinents d´altres comunitats de l´Estat espanyol, que reben amb una certa freqüència el retret d´haver-se constituït en una mena d´exèrcit d´ocupació, disposat a dissoldre la identitat nacional de Catalunya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario