Vull comentar la columna "Hasta la bandera" de Susana Quadrado del 26/ VIII/ 2010. En ella citava un quiosc al costat d'una parada del bus turístic que, amb bon criteri empresarial, ven tot tipus de banderes: l'espanyola, la catalana, la del Barça, la de l'Espanyol, etcètera.
La periodista parla amb el propietari del quiosc, que és colombià, i aquest afirma que alguns energúmens fanàtics l'han amenaçat de cremar-li el quiosc si no treu els símbols espanyols i tot seguit diu que no pensa treure'ls perquè allò és un negoci i els símbols descrits es venen. Doncs bé, el dia anterior a l'Onze de Setembre, s'hi van presentar quatre energúmens intolerants i el van comminar, una vegada més, a treure les banderes espanyoles i substituir-les per l'estelada.
Per la Diada he passat com cada dia davant del quiosc de la laboriosa i honrada família de sudamericans i he vist unes enormes banderes quatribarrades i altres estelades que van de banda a banda del negoci i quan els he preguntat per l'absència de banderes espanyoles m'han explicat el succeït.
És això democràcia? Per ventura és llibertat? Quan a algun polític català li pregunten des de fora de Catalunya pels temes de la imposició de la llengua catalana a l'escola o en la retolació dels negocis, la resposta és sempre la mateixa: "A Catalunya ningú fa problema d'això. Hi ha una perfecta harmonia i enteniment...".
Si això és així, què pot dir de l'exemple que porto aquí?
JOSEP MOMPÍN POBLET | Barcelona
No hay comentarios:
Publicar un comentario