Memòries d´un bufó.

Tret de " Memòries d´un bufó" la seva vida explicada pel mateix Albert Boadella.

"Després de l´emotiva exaltació de l´escena final vaig fer entrar un imprevist epíleg en el qual els segadors i els personatges de l´obra oferien tots els objectes de l´espectacle a una allau d´estrangers, amb els quals acabaven cantant tots junts un himne pacifista americà, entre els símbols autòctons eren venuts sense contemplacions.
L´escena no era més que el retrat d´una realitat històrica, i actuava com a metàfora del que podia succeir en cas de recuperar un dia el sublimat autogovern. Malgrat això, en aquell moment no m´imaginava que les emocions experimentades davant els símbols culturals de la meva terra s´anirien transformant molt aviat en la repugnància que sento avui per la sordidesa d´aquest país miserable i endogàmic. La Catalunya de finals del segle XX, envoltada de totes les llibertats possibles i beneficiada per les millors conjuntures econòmiques, ha fet també la millor demostració de "vol gallinaci" (Josep Pla dixit) de la seva història. El somni de la terra lliure, desvetllada i feliç s´ha convertit en tietalàndia, un territori al gust patriòtic dels excursionistes de l´Inserso. El país ha quedat envaït de tietes de 18 a 90 anys que, organitzades com un perfecte orfeó, segueixen les partitures trameses des de Catalunya Ràdio i TV3, uns òrgans oficials convertits en la matèria d´intoxicació més subtil i perfecta del segle. Mentrestant, el conjunt de càrrecs nacionalistes aprofita la cretinització general per fer suculentes operacions financeres i gràcies a la protecció que els ofereix el silenci còmplice del món mediàtic i judicial".