1.000 ediciones de "Els Matins".

Hoy el magazine informativo de las mañanas de TV3 cumple mil ediciones. Su presentador y director, Josep Cuní, es entrevistado en El Periódico de Catalunya. He seleccionado tres preguntas y tres respuestas, supongo que por razones diferentes, pero estoy completamente de acuerdo con las reflexiones de este comunicador:


Però es deixa anar més que abans.
--Veurà, és que aquesta etapa a la tele m'agafa en un moment personal en què he passat els 50 i tot m'és bastant igual... Miro cap enrere i he d'agrair moltes coses a moltes persones, però ningú m'ha regalat res. Miro cap enrere i hi ha hagut molta gent que ha volgut el meu final professional, i avui ja no estan en el métier mentre que jo continuo aquí. Miro cap enrere i em noto massa contingut en moments en què no ho hauria d'haver estat. Miro cap enrere i m'adono que, encara sent jove, estic més a prop del final que del principi. I penso: "Josep, ¿per què has de callar més? ¿Per què has de ser tan formal com per no dir les coses com són? ¿Per què continuar mantenint aquest oasi català que tant mal ha fet al país i tant ens ha allunyat de la defensa de la llibertat individual?".
--Escolti, ¿a què li diria prou?
--A pensar que aquest és un país lliure.

--¿Com diu?
--No ho és perquè no ho vol ser. A Catalunya la llibertat ens fa por. La llibertat comporta assumir riscos i no els volem assumir. En un sentit legal, tenim llibertat d'expressió, però ens autocensurem constantment. Ho veig en els convidats, abans de començar el debat; ho veig en els espectadors... Aquí tenim tres o quatre ítems sobre els quals donem voltes sempre, i alguns hi són de més.