jueves, 31 de julio de 2008

La política es va fer amor a Catalunya.

Una columna escrita por Carlos Carnicero y publicada en El Periódico de Catalunya.


.Els nacionalsimes -no importa les dimensions que determinin la pàtria on s´apliquen- tenen factors precisos de definició. El primer és confondre el partit amb la pàtria com una prolongació de si mateix. Es converteix en intèrpret dels seus interessos. En segon lloc, l´amor. El nacionalista estima la seva pàtria perquè la posseeix. I l´amor desbordat, perquè sigui complet, ha de ser exlusiu i excloent. El nacionalista només entén l´amor a la pàtria des dels paràmetres que ell mateix estableix. Els altres catalans sent traïdors. No hi ha matisos. José Montilla ens acaba de dir que estima José Luis Rodríguez Zapatero, però que estima molt més Catalunya. Emocionant. La política transmutada en afectes i passions. Nacionalisme. La raó no compta; els interessos es camuflen en emocions.
.Defensar Catalunya com a objectiu màxim i prioritari d´un partit és un problema perquè el corol·lari és que la interpretació que es fa de Catalunya per poder-la defensar és unívoca i excloent. A partir d´aquí, un cop establerta la manera com s´ha d´estimar la nació, els que tinguin una interpretació diferent i contradictòria deixen de ser patriotes. Bons catalans, mals catalans...El nacionalista té la fórmula exclusiva d´interpretació de la nació convertida en pàtria.
.Arribar a la Generalitat després de tants anys d´oposició ha de promoure danys col·laterals. Governar per desenvolupar un Estatut juntament amb qui el va combatre ha de promoure efectes secundaris. Igual que Juan José Ibarretxe, Montilla s´ha acabat per creure que encarna els interessos de Catalunya i que està ungit per defensar-los. Però només es defensa de manera rotunda el que és concret, el que és definit. i una nacionalitat, regió o nació sempre és un fet subjectiu. José Montilla estima Catalunya més que el president del govern. Una equació impossible. Del president d´una institució no se n´ha d´esperar afectes, sinó encerts i compliments. Si la política es converteix en amor, els ciutadans deixarem de ser·ho per ser simples amants.

1 comentario:

Anónimo dijo...

Bravo Carnicero. Los socialistas empiezan a abrir los ojos.