Durant una temporada, dels quatre carrrers on vivien la majoria de castellans en vam dir el Vietnam. Feia uns quants anys que aquella geurra s´havia acabat -parlo de cap al 1919, 1980- i als cines s´estrenaven pel-lícules sobre soldats que jugaven a la ruleta russa i veterans esquizofrènics que, de nou a casa, havien d´aprendre a conviure amb l´horror, l´horror, l´horror. Eren títols com Taxi Driver, El caçador, Apocalypse Now... Algú havia decidit que aquells blocs de pisos congriaven un perill latent, una amenaça comparable a la del Viet-cong. En d´altres ciutats, la gent batejava els barris conflictius de la inmigració com el Bronx; a la meva vila havien triar el Vietnam. L´analogia és peculiar perquè, si ells eren el Vietnam, volia dir que els catalans érem Estats Units, els senyors i alhora, per tant, els invasors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario