Manifest sobre La Llei d'Igualtat

El passat 23 de març de 2007 es va publicar en el Butlletí Oficial de l'Estat, la Llei orgànica 3/2007, de 22 de Març, d'igualtat efectiva entre homes i dones. La Llei es promulga amb la intenció lloable d'intentar garantir la igualtat efectiva entre homes i dones.

Ciutadans reconeix aspectes positius en el contingut de la Llei, com el règim de permisos o la conciliació de la vida familiar. No obstant això, creiem que, en contra de la propaganda oficial que va acompanyar a la seva promulgació, la Llei crea una falsa aparença d'igualtat formal que no afavoreix la llibertat personal i professional de les dones.

Creiem que l'elaboració de la Llei ha estat precipitada i fruit de la conjuntura política. Corrobora aquest fet que la nota de premsa publicada per la Presidència del Govern presumeixi que l'elaboració de la Llei s'ha realitzat en un temps rècord per a una llei Orgànica d'aquestes característiques. Ens trobem davant una Llei que afecta a les normes més importants del nostre ordenament jurídic, i, per això, era necessari un debat més assossegat que hagués evitat els nombrosos defectes tant de contingut com de manera que presenta la Llei. Creiem que el Govern ha utilitzat la publicació de la norma com forma de propaganda política.

El Govern afirma que amb aquesta Llei conclou el procés de reconeixement de nous drets per a dones i homes i s'inicia l'aplicació de la Llei per part de les administracions públiques i de la societat en el seu conjunt. El Govern hauria de centrar la seva actuació a garantir i protegir els quals reconeix la Constitució. El mateix Govern que promou la reforma d'alguns estatuts d'autonomia que crean desigualtat en els drets i deures dels espanyols, no pot presumir del reconeixement de suposats nous drets.

També creiem que la Constitució espanyola és prou explícita quant al principi d'igualtat i al dret a la llibertat i per això considerem innecessari el desenvolupament legislatiu reiteratiu i buit de contingut que establix aquesta Llei. En aquest sentit, l'article 14 de la Constitució és directament aplicable, conforme al disposat en l'article 53.2 de la mateixa.

Considerem que la igualtat i la prohibició de la discriminació per raó de sexe no requereix d'una Llei precipitada sinó d'una actuació concreta dels poders públics i per això proposem que:
• En l'àmbit de l'ocupació i les relacions laborals, el Govern promogui l'actuació decidida del Ministeri Fiscal, la Inspecció de Treball i de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, perseguint efectivament les conductes discriminatòries, abusives o vexatòries amb les dones, facilitant així el treball de jutges i tribunals.
• En l'àmbit de l'accés a la funció pública, la millor forma de promoure la igualtat entre homes i dones és que el Govern i les altres administracions públiques garanteixin la lliure concurrència basada en els principis de mèrit i capacitat. La realitat en els últims anys demostra que les dones accedeixen en condicions de plena igualtat, per exemple, a la carrera judicial i a altres cossos de prestigi com l'advocacia de l'Estat, el cos de registradors, notaris o fiscals.
• No ha de regular-se per Llei el que el Govern denomina la integració del principi d'igualtat en tots els objectius i actuacions de les polítiques educatives, de salut, d'accés a les noves tecnologies, als béns i serveis, habitatge, cultura, esport, creació artística i cooperació al desenvolupament. En particular, en l'àmbit de l'educació, no podem imaginar que el sistema educatiu espanyol no estigui ja orientat a formar en els principis i valors democràtics que establix la Constitució.
• Igualment ha de procedir-se a la derogació, per ser una mostra d'intervencionisme sense justificació, el fet que la Llei reguli la composició dels consells d'administració d'empreses privades.
• Especialment, estem en contra que el principi de paritat es dugui fins a extrems tan absurds com el d'impugnar una llista electoral per estar composta únicament per dones, pel que, en tant no es derogui la norma en aquest aspecte, proposem que no s'impugni cap candidatura electoral per no respectar aquest principi.
• La Llei ha de modificar-se ja que no acceptem que una Llei hagi de regular l'ús del llenguatge, treball que correspon a altres institucions com a la Real Acadèmia Espanyola de la Llengua. El llenguatge únicament té el seu límit en l'ofensa i en el dret a l'honor.


Si vols adherir-te al manifest pots fer-ho aquí: http://www.ciutadans-ciudadanos.com/main.php?id_pagina=69

COMUNICADO DE C's EN EL 20 ANIVERSARIO DEL ATENTADO DE HIPERCOR

El Comité Ejecutivo de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía considera, en el 20 aniversario del brutal atentado por parte de ETA en el centro comercial Hipercor de Barcelona, que “la historia de la banda terrorista demuestra que con sus atentados indiscriminados ETA nunca jamás podrá ser la interlocutora del Gobierno para acabar con el terrorismo, si no que los partidos políticos son los que deben sentarse para buscar el fin de la banda”. Para Ciutadans “no vale un falso consenso sino que los consensos sólo pueden existir entre demócratas, dentro del marco del pacto y la Ley de Partidos”.

Para Ciutadans “todos debemos implicarnos en buscar el fin de ETA, y la entrega total de las armas, porque este es un problema de todos los españoles y no únicamente de los vascos”. Por eso abomina “la falsa tregua que el vicepresidente del Gobierno catalán, Josep LLuís Carod-Roviera, pactó para Catalunya con ETA en Perpiñán”.

El CE quiere remarcar que “no por tratarse de un atentado en Barcelona con 21 víctimas mortales y decenas de heridos tiene más importancia que algunos ocurridos en pequeños pueblos y con una sola víctima”. Porque para Ciutadans “el tipo y el número de muertos no admite ni justificación ni comparación”. Así pues, el Comité Ejecutivo afirma que “los fines políticos de los terroristas jamás justifican los medios, en este caso los atentados y menos aún aquellos en que hay que lamentar víctimas mortales”.

Ciutadans lamenta que estas pasadas elecciones se haya repetido un escenario parecido al que se vivió en Catalunya hace 20 años cuando más 40.000 catalanes votaron a HB, un hecho comparable a los 73.000 votos que cosechó ANV el 27 de mayo en el País Vasco. Ciutadans afirma que “dar alas al brazo político de ETA es perpetuar el terrorismo en España”.